Descripció: Boca principal formada per enfonsament de la volta i que dóna pas entre blocs a la Sala Principal, amb blocs caiguts del sostre i una columna al N tallada artificialment. De la part més baixa ix la Galeria Principal, amb una orientació NO-SE, totalment horitzontal, amb pisos estalagmítics, encara que els primers 50 m tenen el pis de ciment (artificial). Hi ha restes d'activitat erosiva en tota la galeria, fonamentalment al sostre i presenta diverses columnes. Cap a la meitat de la galeria hi ha un sistema perpendicular, N-S. Cap al N hi ha la galeria de l'ànec, una xarxa de 150 m de recorregut d'origen tectònic, sense formacions i en estat de descalcificació. Cap al S tenim la part major de la cavitat, amb 5 sistemes diferents: galeries de la Rata Penada, galeria de la Segona Boca, Zona del Laminador, xarxa de la CHX (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i xarxa de Maria Cristina. Les galeries de la Rata Penada tenen més recorregut que les de l'ànec, encara són de característiques semblants, són molt estretes i altes, amb el sòl ple d'argila. La galeria de la Segona Boca amb la de la Tela formen els sistema principal. Es tracta d'un un estrat de calcàries margoses i amb influència freàtica molt més accentuada. A la part alta té una 2a boca a l'exterior. A la fi i cap al S, després d'una olla de gegant de sòl argilenc, arribem a la Zona del Laminador, més concrecionada que la resta de les xarxes i circula paral·lela a la galeria de la Segona Boca, al mateix estrat, però en sentit contrari. La xarxa de la CHX és un sistema de galeries entre blocs i en ocasions entre esquerdes eixamplades per erosió. Cal ressaltar una perfecta secció claviforme i diversos tubs a pressió, que demostres l'activitat freàtica que hi hagué durant els processos evolutius de la cavitat. En la Zona Est de la Xarxa CHX neix una galeria que baixa a l'estrat inferior, on hi ha la Xarxa Maria Cristina, que assoleix el nivell de l'embassament quan aquest està més alt, per la qual cosa l'aigua ha aconseguit buidar les galeries anteriorment farcides de sediments al·lòctons i que curiosament encara es troben al sostre per no arribar-hi l'aigua. Aquesta zona i la CHX és la més laberíntica i de major variació morfològica de tota la cavitat i és el punt més llunyà de la boca principal.
Espeleometria: Recorregut real: 2100 m. Recorregut projectat: 2000 m. Fondària: -37'1 m.
Gènesi: Antiga xarxa freàtica molt evolucionada sobre una gran xarxa de diàclasis.
Geologia: Calcàries.
Historia: N. Llopis Lladó explora la cavitat el 5 d'abril del 1950. Posteriorment la cavitat ha estat visitada i explorada per diversos grups, entre alguns membres del GIM en un curset de topografia.
Bibliografia:
|
 |